Opinió

De reüll

Maniobres de subsistència

S’han fet maniobres de subsistència a falta de salvavides com déu mana

Estrenem, una altra vegada, aquella etapa que fa il·lusió però, alhora, basarda. S’ha acabat el confina- ment comarcal i anem recuperant vida. Però ja ho hem viscut altres vegades. I en les anteriors ocasions feia la sensació que se sortia de l’ofec que provocava aquell mar de restriccions per agafar una bafarada d’aire abans de tornar a submergir-nos. Una maniobra de subsistència, bàsicament, a falta de salvavides com deu mana. Doncs, com dèiem, ja hi tornem a ser. Amb un panorama de futur diferent gràcies a les vacunes que estan en marxa però amb aquella sensació que, en l’aspecte sanitari, potser encara no hauríem de fer el pas, amb els hos- pitals encara molt saturats –aquí sí que no han tingut ni un sol respir en el darrer any–. L’etern debat sobre salut i economia. El fet és que s’obren les portes, i això té un efec- te. Els hotels de la costa comencen a rebre reserves per Setmana Santa, les cases rurals preveuen una ocupació quasi total, els apartaments també tenen bones pers- pectives... I l’engranatge turístic torna a posar-se en marxa, de mica en mica i només amb el client autòcton. Quina és la basarda? Que sapiguem gestionar aquesta recuperació de vida i d’activitat amb mesura i respon- sabilitat. Perquè, després d’un any, no queden gaires forces per a més maniobres de subsistència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.