Als que hem sobrepassat els seixanta-cinc però encara no hem coronat el cim de la saviesa dels setanta, ens han condemnat a un ostracisme vacunal poc justificable. No existim per a l’administració sanitària i, no obstant això, som un col·lectiu de risc (gairebé un 10% dels decessos, segons reconeixen les mateixes autoritats sanitàries) i en el qual tampoc falten persones amb patologies prèvies.

Però, sí o sí, hem de resignar-nos i esperar que es vacunin els gairebé tres milions de septuagenaris que tenim a davant i els nombrosos menors de 65 que ens precedeixen. La nostra franja d’edat és com un forat negre cronològic: un salt quàntic en el temps. Hi som però no hi som. I un es pregunta: per què aquesta discriminació immunològica tan poc lògica, si paguem impostos com qualsevol?

Si us plau, treguin-nos del dubte.