Opinió

Santaeulàlia escriu i existeix

‘2017. Dietari d’un any convuls’ és una obra amena, divertida, amb petites grans perles

Una de les lectures més agradables i recomanables d’aquest estiu és el darrer llibre de J.N. Santaeulàlia, 2017. Dietari d’un any convuls. Una obra amena, divertida, amb petites grans perles i que ens recorda els esdeveniments que vam viure fa quatre anys. Al gener l’autor ja parla amb en Boris del procés i les seves imprevisibles conseqüències, i quan arriba a l’octubre de revolta, de la presó dels Jordis i mig govern, i de l’exili de Puigdemont i companyia. En Josep Navarro s’ho mira des d’una distància prudencial, com un relator i alhora evidenciant el seu compromís. El seu testimoni és literari i periodístic, tot i que al llarg de les planes se’n pot anar a Itàlia a veure els seus cunyats (una catalana casada amb un general italià molt peculiar), anar a Menorca en temporada baixa, rememorar un viatge amb el Transsiberià o retrobar al Raval antigues alumnes de l’aula d’acollida. El narrador s’interessa per tot i ens descobreix personatges genials com en Boris –àlies de Joan Estarriola, alcalde de Fontcoberta–, vivències, reflexions, mirades al passat i algun haiku, una de les seves debilitats. Santaeulàlia, fill de Banyoles, és de la meva quinta, i moltes de les seves referències poden ser les meves. S’ha guanyat la vida fent de professor i té un bon grapat d’obra publicada, tocant tots els gèneres, destacant com a novel·lista. L’escriptor és un home discret, potser tímid, que no farà un pas per xuclar càmera i en un país com el nostre, amb una centralitat barcelonina a la qual li costa molt veure més enllà del seu melic, es fa difícil que obtingui el reconeixement que es mereix. Potser per això, al final del dietari anota: “Escric, ergo no existeixo”, i a l’hora de publicar 2017, un treball de tres anys, ha trobat sopluig en la modesta i valenta Editorial Gavarres, que dirigeix Àngel Madrià i que té diferents col·leccions com ara El Caliu de la Memòria, La Gent de Girona, Narratives i una secció d’altres publicacions en la qual el 2020 es va publicar un llibre notable sobre l’hospici de Girona. Des del 2002, l’editorial potencia una línia de revistes de testimoni de la història local: Gavarres, Cadí-Pedraforca, Les Garrotxes, Alberes i Garona-Nogueres, la darrera incorporació, que inclou les comarques de l’Aran, la Ribagorça i els Pallars Jussà i Sobirà. L’Editorial Gavarres va néixer estretament vinculada al territori; a més, organitza sortides i rutes literàries, fires i esdeveniments socials i culturals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.