Els que escrivim articlets, sentim fascinació pels llibres gruixuts, com els d’abans, com els dels russos del XIX o els de Dickens (una peripècia per capítol, perquè no decaigui l’encantament) o pels de Proust, Mann o James, que podien dedicar quinze, vint pàgines a descriure una taca de verdor a la paret o unes galtes ruboritzades. Avui no se’n fan gaires, de llibres així, però me n’han coincidit a la taula dos fora de moda: la biografia de Stephen Crane que ha escrit Paul Auster (i que el mercat insistirà a col·locar als prestatges de la novel·la, perquè la realitat no ven excepte en format tertúlia) i el llarguíssim reportatge, una saga familiar intensament novel·lesca de fet, de Patrick Radden Keefe sobre l’opiaci mortal que ha fet rics els Sackler.