En una ocasió van preguntar a un escriptor quin sentit tenia seguir llegint Madame Bovary, i va opinar que era per estalviar temps, no fos cas que algú la tornés a escriure ignorant que ja existia. És una idea simpàtica que invita a l’esperança: els nostres fills, aquests enemics acèrrims de qualsevol gargot escrit a menys que formi part d’un meme o un gif, podrien caure un dia del cavall i posar-se a escriure frenèticament la història d’una dona que busca la felicitat als llocs equivocats. Qui de nosaltres, per l’amor de Déu, gosaria dir-los que el seu esforç ha estat inútil, que Flaubert ja tenia la cosa inventada? I si el que reescriuen és Plató de dalt a baix? O Hegel? O Marx? Llavors caldrà un nou currículum escolar per eradicar, junt amb la filosofia, la sola idea d’inventar-la.