Opinió

A la tres

Fílies i fòbies

“Sánchez fa veure que l’espectacle no fa amb ell. Que no sap res, però també que no ho vol saber

Que a la resta de l’Estat espanyol, en general, no ens estimen gaire és sabut per tothom. No fa gaires setmanes, una enquesta coronava els catalans com els menys volguts. Tampoc és que sigui cap novetat. La constatació d’aquesta poca estima és un exercici diari. Si tot aquest joc d’espies que s’ha batejat com a Catalangate hagués passat en qualsevol altre punt del territori espanyol, s’estarien esquinçant les vestidures i demanant dimissions. Perquè aquest joc no és un joc. És un cas molt greu. El que passa és que, com que els espiats són persones de l’entorn independentista, als grans partits del Congrés no els importa. No és que no els importi, sinó que ja els està bé.

Aquesta fòbia a tot el que fa tuf d’independentisme –orquestrada ja en temps de Jorge Fernández Díaz– els valida qualsevol tipus d’operació que es pugui engegar. Imaginem per un moment que, en lloc de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez o Elisenda Paluzie, fossin Inés Arrimadas, Isabel Díaz Ayuso, Pablo Iglesias o Pedro Sánchez. No només hi hauria hagut peticions de dimissions, sinó que haurien rodat caps i, fins i tot, s’hauria detingut gent. Però, com que es tracta de catalans i, a més, independentistes, les clavagueres de l’Estat ni es posen vermelles encara que se’ls descobreixi el pastís. Si en lloc d’aquesta fòbia que tenen per Catalunya fos la fília que tenen en pro de la “unidad del Estado”, les coses serien radicalment diferents.

Mentrestant, el govern espanyol fa que mira a una altra banda, però la processó va per dins. Que a l’Estat s’hagi utilitzat el Pegasus posa l’executiu al mateix nivell que el d’Hongria, per exemple. La mateixa Comissió Europea ha engegat una comissió d’investigació per l’ús del programa d’espionatge i ha demanat als països que ho investiguin. I, mentrestant, Sánchez fa veure que l’espectacle no fa amb ell. Que no sap res, però també deixa clar que no ho vol saber. És aquella vella tàctica de l’estruç: amagar el cap sota terra fins que hagi passat tot. Però es pot trobar que la tempesta tardi a passar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.