Opinió

De set en set

Les mares es descalcen

Aquests peus són com un retrat de família. Els hem vist tantes vegades, al final del dia, descalçant-se dissimuladament per sota la taula, que podrien ser ben bé els de la nostra mare tornant d’un dinar de compromís, amb les mitges una mica tortes al plec del turmell i els dits arronsats de cansament al repunt de la costura. També devien ser molt familiars per a Milagros Caturla, que s’ajupís per fotografiar en un primer pla, als anys cinquanta o seixanta, els d’aquesta desconeguda que intuïm recolzada en un pedrís i de qui no veiem més que la vora de l’abric i el peu que acaba de desprendre’s de la sabata de taló, abandonada al costat com el monument d’un dictador que acabés d’abatre amb desdeny, per descansar damunt de l’altre, sobre el qual gairebé juraríem que es refrega alleujat. És una de les imatges de l’exposició Enfocades, oberta a la Casa Elizalde fins al 13 de maig, que ha organitzat l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya en el seu centenari per fer presents algunes de les dones que han format part de l’entitat. Milagros Caturla, que pel descobriment novel·lesc dels seus negatius als Encants, fa poc més de vint anys, va ser qualificada com “la Vivien Maier catalana”, és una de les més reconegudes, com ho ha acabat sent Mey Rahola gràcies al laboriós treball de recuperació del seu fons abordat per Lluís Bertran i Roser Martínez. Però n’hi havia moltes altres, integrades a partir del 1956 en el Grup Femení de l’Agrupació, com Carme Garcia, Rosa Szücs o Roser Oromí. Si et mires bé les seves fotografies, et vindran unes ganes imperioses de descalçar-te.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.