El lector escriu

Isa Serra

Hi havia una vegada un país que era tot un exemple de democràcia en el seu sentit més ampli. Era l’Estat més antic del món i, de fet, quan els seus habitants encara es desplaçaven d’un poblat a un altre, saltant d’arbre en arbre, ja tenien ben consolidada la separació dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial; vaja, l’enveja de la resta de la humanitat. Durant milions i milions d’anys la llibertat d’expressió i el dret de manifestació dels seus habitants van ser respectats escrupolosament, com no podia ser d’una altra manera, pels successius governs de torn. Unes autoritats que sempre prenien bona nota de les demandes populars per, immediatament, satisfer-les. Les forces de seguretat eren mesurades, dialogants i respectuoses amb tots els habitants, independentment del seu color de pell, el seu idioma o les seves creences polítiques o religioses. Els jutges, fiscals i advocats desconeixien el mot prevaricació. Els mitjans de comunicació eren veraços, independents i rigorosos. Els polítics servien el poble, no se’n servien. El paradís dins la terra. Però de sobte, l’hecatombe; Isa Serra (portaveu de Podemos a l’Assemblea de Madrid): “La sentència del meu cas és un precedent terrible per al dret de manifestació.” La innocència feta miques. Ella és la primera víctima d’aquest gran país fins ara idíl·lic. L’heroïna i màrtir d’aquesta nova realitat que tant ens ha sorprès. Escalf.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia