El lector escriu

Per a en Manuel Cuyàs

Encara convalescent d’una angioplàstia d’alt risc, que m’han fet amb molta atenció al Trueta, he sabut, amb gran aflicció, la mort d’en Manuel Cuyàs i Gibert. Feia anys que no podia passar sense llegir els seus escrits des del Punt Diari fins a El Punt Avui d’ara. Era capaç de fer un gran article d’un no res. Queda palesa aquesta opinió en un dels seus darrers treballs sobre un matí a la barberia, en què acaba dient: “Ha arribat el moment de fer una pausa llarga. L’hora del trasplantament tan anunciat ja és aquí.” Dissortadament no serà cap pausa.

Amb ell teníem una cosa en comú: aquesta desgraciada pandèmia que encara ens afecta havia retardat les nostres intervencions quirúrgiques. La cosa positiva ha estat que, gràcies a això, hem pogut gaudir d’uns mesos més de la seva literatura.

Amb el seu traspàs no he pogut aguantar-me més d’una cosa que em va quedar per dir-li, i encara no sé per què no ho vaig fer. Fa anys que en un dels seus plaents articles a El Punt Avui parlava de la llengua catalana i feia esment al primer Diccionari General de la Llengua Catalana, d’en Pompeu Fabra, i es lamentava de no saber si se n’havien fet altres edicions. Jo li volia dir que estigués tranquil, que en tenia la quinzena edició, editada el juny del 1981. Ja sé que és tard, però ho havia de dir.

Vagi el meu condol a tota la seva família, que mitjançant els seus escrits ja la coneixem tota, i compartim el dolor d’aquesta pèrdua fora de temps.

Banyoles (Pla de l’Estany)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia