El vent mai no s’ho endurà

Molt d’acord amb l’article de Teresa Márquez (13/6/2020). Jo diria més: “Gone with the wind. Hosts at Mullaghmast and Tara of the kings. Miles of ears of porches. The tribune’s words howled and scattered to the winds” (El vent s’ho ha endut. Els adversaris reunits a Mullaghmast i Tara dels reis. Milles de porxos d’orelles i les paraules del tribú udolades i escampades pels quatre vents, i tot un poble aixoplugat dins la seva veu.” Això no ho va escriure Margaret Mitchell sinó James Joyce a la seva novel·la Ulysses. El jove Stephen Dedalus, en el seu discurs del capítol 6 (Eoli), fa referència a la llegenda dels orígens d’Irlanda, concentrada en el regne de Tara. També es deia Tara la família O’Hara procedent d’Irlanda de la novel·la de l’escriptora nord-americana. No se sap si ella havia llegit o no Joyce, però el paral·lelisme no deixa de ser curiós. Dues ventades s’enduen Tara, la primera fa desaparèixer el mític regne d’Irlanda; la segona, la mítica hisenda dels O’Hara. Però tant en l’una com en l’altra hi ha una voluntat ferma i femenina de recuperació.