Residències o presons

Les residències abans de la Covid-19 eren un lloc on unes persones, generalment motivades per certes limitacions físiques i/o psíquiques, hi anaven a viure. Depenent d’aquestes limitacions podien sortir al carrer soles o no, rebre visites d’amics i familiars, sortir a passar el cap de setmana fora... Ara, tot i que quan el BOE ha publicat les fases de la desescalada ho ha fet pensant que ho pugui entendre qualsevol persona amb qualsevol capacitat, inclús recalcant que si estàs menjant en la terrassa d’un bar et pots treure la mascareta, no fos que algú cregués que es podia menjar a través d’ella, enlloc no diu que tots aquests passos exclouen les persones que viuen en una residència. La realitat és que els residents segueixen totalment confinats, no poden sortir, no es poden moure lliurement per la residència, no fan activitats i, ara que comencen a deixar entrar amb comptagotes visites de familiars, els visitants ho han de fer en una situació tan irreal que el resident creu que l’ha visitat un marcià en lloc d’un familiar. Crec que és trist córrer el risc de contagiar-te de Covid, però trobo molt més trist morir de por, solitud, pena i avorriment