Manuel Cuyàs i les fulles dels plàtans

Durant el confinament, quan cada dia sortia al balcó, anava observant amb satisfacció com les fulles dels plàtans començaven a brotar ben verdes. I vet aquí que el 3 de maig el Manuel Cuyàs ho va confirmar en un d’aquells articles tan entranyables que ens regalava: “Surto al balcó... em sorprenc i m’admiro... Altres anys en aquesta època els plàtans ja presentaven un aspecte llastimós... havien agafat un color blanc de molt mala salut i es recargolaven... Aquest any tot ha canviat, i per això estic sorprès i admirat. Les fulles creixen sanes, mantenen el color verd... ” Quina il·lusió em va fer llegir el seu article, senyor Cuyàs, escrivia tot allò que m’estava passant pel cap cada vespre quan sortia a aplaudir els sanitaris. Explicava amb mots encertadíssims els meus pensaments, era com si fes una fotografia precisa dels plàtans. Ara que s’ha acabat el confinament, els arbres tornen a emmalaltir, a les fulles els han començat a aparèixer taques blanques i algunes comencen a recargolar-se. Penso en el seu article i sento molta tristesa. Fins i tot les fulles dels plàtans l’enyoren, senyor Cuyàs, segur que ploren la seva absència.