El bosc i la natura

Si el sistema educatiu és antivitalista per distanciar-nos de la vida, crec que hauríem de ser capaços d’estimar tot allò que ens permet estar vius. Mai no hem d’oblidar que l’arbre és un ésser viu i que el verd dels arbres no deixa de ser part del vermell de la nostra sang i que això és una veritat científica.

Resulta certament dramàtic viure allunyat de la natura. Res no hauria de ser anomenat creixement si no creixen també els arbres, ja que sense arbres no hi ha vida possible. El bosc és qui més fa per la continuïtat de la vida en aquest planeta. Recordem que som com som perquè en el seu moment vam ser bosc. Aquest planeta és viu perquè el 99% del que viu és vegetal.

Ara hem viscut el més bell dels espectacles de l’univers, que és la primavera. Amb tots els colors possibles i amb les infinites flors, la natura és la natura i no deixa de ser la permanent recerca de la vida, i per aquesta mateixa raó hauríem de naturalitzar –valgui l’expressió– totes les nostres urbs. Caldria no oblidar que el bosc és el sistema immunitari del planeta Terra.