Les onades de l’independentisme

Primera onada: consulta del 9/11/2014. L’Estat espanyol respon amb menyspreu i amb una venjança posterior multant i inhabilitant els responsables. Europa callava... Segona onada: referèndum de l’1-O del 2017, amb una declaració fallida d’independència nou dies després. El president Puigdemont reconeix l’error en comprovar que les promeses de diàleg eren un engany. Espanya reacciona amb repressió violenta i presó per als membres del govern. Europa s’ho mirava amb inquietud... Tercera onada: victòria de l’independentisme el 21/12/2017. Però la repressió es torna efectiva quan el president del Parlament, Roger Torrent, es desdiu de la investidura de Puigdemont. Torrent encara no ha reconegut el seu error. Espanya hagué reaccionat amb més repressió i nous empresonats i Europa potser ho hauria tornat a permetre. Però què hauria passat amb una quarta onada? Crec que Europa s’hauria vist forçada a intervenir amb un nou augment de la tensió dins les seves fronteres.

Que hom tingui por és comprensible, però si realment poséssim el bé del país davant de les ambicions personals, hi ha qui hauria d’haver cedit el càrrec a qui hagués estat disposat a complir el mandat de les urnes del 21/12/2017 i avui dia no estaríem perduts en aquest mar de confusió i de dolor per les oportunitats perdudes.