Multes i voluntaris

És evident que no vivim en estat utòpic i que no esperem la utopia que les normes, en relació amb la pandèmia que patim, seran seguides per tots els ciutadans.

Però també és evident que no volem que el nostre govern segueixi la manera de manar que defensava Maquiavel al seu llibre El Príncep, castigant amb duresa qui no segueixi les normes preventives, per fer por i reforçar així aquest tipus d’autoritat.

No vull caure en la utopia que tothom tindrà el seny precís per seguir les normes per escapar-nos, com més gent millor, de la pandèmia; ni caure en el recurs autoritari d’establir càstigs en forma de multes.

Proposo una solució. La de voluntaris escampats pel nostre territori que recordin a qui no porti la mascareta posada que cal posar-se-la, i que en tinguin en estoc per donar-ne a tothom que no en tingui o que se l’hagi deixat a casa. I si es fes públicament o per les xarxes, una crida per sol·licitar voluntaris per recordar-ho a tots els qui no segueixin les normes, per distracció o per poca confiança que siguin imprescindibles; segur que moltes persones s’oferirien a fer aquest voluntariat pels carrers, per les terrasses...

En altres ocasions la nostra societat ha sabut mobilitzar-se i organitzar-se ràpidament a través de les xarxes. Per què no ara amb motiu de la pandèmia?

Si ho féssim així, moltes altres societats o països podrien emmirallar-se en nosaltres. I considerarien que som capaços de regir-nos en tots els terrenys.