L’adeu que no vam poder dir-nos, avi

L’Antoni, el meu avi, ha mort als 95 anys, amb tota una vida viscuda. Es diu que és el cicle vital, que som els nets els que ens acomiadem dels avis i els veiem marxar. La veritat, però, és que aquest cicle vital ha deixat de tenir sentit. Fa mesos que ens hem convertit en els nets que no podem acomiadar-nos dels nostres avis. Ens quedem anhelant una darrera abraçada. Veure’ls per últim cop. L’adeu. Alguns s’ho diuen a distància; d’altres, com jo, ens quedem amb les ganes.

Avi, siguis on siguis, aquesta carta és per a tu. Bon viatge.