Sobre els cognoms

Fa uns mesos la meva parella i jo vam rebre una notícia que feia temps que volíem rebre. Estem embarassats. Després de l’alegria (i la consegüent preocupació perquè tot vagi bé), ens hem començat a plantejar les diferents disjuntives que m’imagino que molts futurs pares tenen. Una de les que més hem parlat ha sigut el nom i sobretot, els cognoms. Quin cognom posem primer? El meu o el d’ella? Per lògica, anirà el meu primer, però per què? Ella portarà la criatura durant nou mesos dintre, farà moltíssims sacrificis personals i laborals, li costarà la salut, parirà amb l’esforç que suposa donar a llum i, a més, durant mesos alletarà el nen a costa de la seva vida laboral. Qui soc jo per donar per fet que portarà el meu cognom primer? Què menys que dubtar? Per intentar aclarir-nos una mica n’hem parlat amb amics i familiars. La majoria de respostes han sigut del tipus: el cognom d’ella? Què dieu! Sou uns modernos. Per què voleu treure aquesta tradició?

Encara no tenim clar l’ordre dels cognoms, però sí que tenim clar que encara ens queda molt camí per recórrer com a societat.