Paper mullat

Ja fa més de quaranta-dos anys que la Constitució Espanyola es va aprovar a través d’un referèndum. Una carta magna signada per erradicar un règim feixista que sens dubte hauria de ser garantia d’estabilitat legislativa però alhora adaptable a les realitats del segle XXI. Tan sols dues reformes en 42 anys, l’una l’any 92 per permetre als estrangers votar en les eleccions municipals i l’altra el 2011 per elevar el deute pressupostari, que demostren la immobilitat legislativa espanyola.

Mentre que una àmplia majoria estatal s’escuda en la Constitució per rebatre qualsevol argumentari, calla quan no es compleix reiteradament i per cap govern existent l’article 47, en què es diu que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”, i hi afegeix que són els poders públics els que promouran aquest dret i el garantiran. Res més allunyat de la realitat. 12.500 desnonaments l’any 2019 a Catalunya.

Sens dubte, paper mullat i cap credibilitat a una carta magna que serveix per al que els poders volen.