El ‘Decameró’

Florència, 1348. La pesta negra ha arribat a la ciutat. Els enterramorts i els treballadors que recullen els morts en carros han caigut malalts. Les famílies han de carregar els morts i dur-los a la fossa. L’Església prohibeix cremar els cadàvers: la pesta és un càstig diví pels pecats dels ciutadans. Corre la brama que els jueus han infectat els pous d’abastament d’aigua. Són perseguits i assassinats. El gremi de metges i apotecaris està desbordat. Sort que alguns pocs joves sobreviuen a la malaltia, salvant així llur reputació. Els hospitals, esglésies i monestirs no poden atendre més moribunds, que jeuen tirats per terra. Les autoritats tanquen la ciutat. Ningú no pot entrar ni sortir. Però n’hi ha que saben com burlar el confinament. Són l’elit de la ciutat. Rics i amb segona residència. Un grup de joves surten de la ciutat cap a la segona residència, on passaran 10 dies. Tenen 100 històries picants per explicar-se. Mengen, canten, riuen, forniquen. Són feliços i els problemes de la xusma no els afecten, perquè a casa són rics i tenen segona residència. I, quan tot passi, encara ho seran més, de rics, perquè els seus pares es podran apoderar de les propietats abandonades pels morts.