Gaudim de les coses bones

Què passa quan donem voltes a les coses dolentes en comptes de gaudir de les bones que ens posa la vida al davant? En què fallem? Diuen que la ment és el nostre pitjor enemic, i certament ho és. Una servidora ho tinc experimentat i comprovat amb mi mateixa i en els altres.

Ahir un amic em va dir: el dia que vaig deixar de lluitar contra mi mateix vaig començar a viure. Lluitar contra els nostres nusos mentals ens paralitza i no ens permet gaudir de les coses bones que valen la pena.

Algunes persones caminem per la vida amb una motxilla carregada de pedres grosses i pesants: esdeveniments vitals que ens han marcat, records tristos, pèrdues... El pas és feixuc, cansa més i fa mal l’esquena.

D’altra banda, tots som singulars i cada persona conscient descarrega la motxilla de manera diferent; es tracta, doncs, de cercar eines que ens permetin convertir les pedres en globus i així poder caminar més lleugers, més lliures i disfrutar més de les coses bones que ens posa la vida al davant.