Els xiprers amics

Vaig estar al cementiri d’Aransís, el meu poble, i em va sorprendre l’estat de desatenció que presenten els cinc xiprers que es van plantar als inicis d’ACAPA (Associació Cultural Amics del Poble d’Aransís). Llavors, es va creure que aquests arbres eren els més apropiats per a aquest espai perquè crèiem que la simbologia d’aquest arbre mil·lenari enaltia el recinte. Sempre verd, s’alça majestuós apuntant al cel, mentre les seves arrels s’enterren en la profunditat de la terra.

En les masies catalanes, el nombre de xiprers plantats té un significat especial, segons el nombre d’arbres plantats; però en el cas del nostre cementiri, el nombre d’exemplars el va determinar l’espai reduït de què disposàvem.

Malgrat haver-ho demanat en múltiples ocasions, i havent passat el temps, la poda d’aquests cinc xiprers encara resta pendent de realitzar-se. Per què no hi ha interès en el manteniment d’aquests arbres tan emblemàtics que representen la cultura de casa nostra? No puc entendre la manca d’empatia vers uns arbres bondadosos que, al llarg dels segles, han contribuït a la convivència dels pobles.

De ben segur que el nostre alcalde ha vist, passant per la Pobla de Segur, els xiprers del cementiri, que, des de fa molts anys, romanen ben esporgats i impecables; fa molt de goig contemplar-los: transmeten ordre i harmonia.