Catalunya, Escòcia i el cartesianisme

Catalunya només aconseguirà ser lliure, equilibrada i sobirana, dintre de la interdependència europea, amb el model escocès; és a dir, un model de pacte, cartesianista, amb molt bons coneixements de la llengua de Shakespeare –autèntica lingua franca del món– sense oblidar dues llengües molt europees i de cultura de qualitat, com són la llengua de Molière i la llengua de Goethe.

A més, aquesta opció escocesa també hauria de significar per a Catalunya una economia inclusiva amb molta justícia social i tot plegat allunyat del maximalisme irracional, esbojarrat i tercermundista.