S’Alguer, des de la pineda d’en Gori

Tal com proclama la publicitat d’una coneguda empresa des de la terrassa d’una barraca del lloc: “Hi ha d’haver una altra manera de viure.” Segurament, però mercantilitzant-ho tot, en comptes d’anar-hi anant, ens n’anem allunyant. I, si l’autoritat competent no ho impedeix, demà viurem pitjor, ja que en res millora la vida dels palamosins, ni afavoreix la resiliència de la natura, embrutir de ciment la pineda d’en Gori i el camí que continua fins a la platja de Castell, com pretén l’ERC de Palamós.

No en teniu prou encara amb la degradació paisatgística que ha comportat la construcció d’aquests mastodòntics edificis, talant pins centenaris que tres persones juntes no podíem abraçar?!

I, com que la bellesa no és una mercaderia, sinó una força que ens projecta més enllà; s’Alguer, ara que encara puc, jo et vull cantar.

Engendrada de la mar, encastada al mur, com un cop de puny, com un pom de flors, ix la cala. / La primavera no hi quep, esberla les roques, raja per les esquerdes, fins escruixir la terra. / Envoltada d’algues de sang, les teves pedres ploren el record dels mariners desapareguts en els naufragis d’antany./ Oh, dolça cala, voldria fondre’m amb tu, perdre l’esma del temps, sentir-me un tros d’infinit, una nota més del teu cant.