Enyorem la vida d’abans, però combatem la d’avui
Soc l’única que encara no es creu la realitat que estem vivint? Que passarà a la història i quan siguem més grans ens recordarem d’aquella maleïda quarantena? Doncs em penso que no. Per això vull dir que, deixant de banda que encara ens queda molta lluita per tornar a la gran normalitat, hem de seguir combatent aquesta gran guerra que la vida ens ha posat com una pedra, potser, més ben dit, com un gran obstacle, que no ens podem deixar vèncer. Per això demano que tots aquells que actuen d’una manera egoista i sense cap mena de consciència, es parin a pensar sobre què és el que volen en el seu futur. Crec jo que el 99,9% d’ells volen la vida d’abans, en què podíem quedar amb els amics i no importava quants érem, que com més millor, o també aquelles visites inesperades als avis i que feliços que els fèiem. Quina felicitat més eterna que era aquella, i per desgràcia quina pena que no la valoréssim com ho fem ara. Per acabar vull dir que com més bondat fem ara, millor; que el que ara no podem fer, en el dia de demà ens cansarem de fer-ho. Així que molta salut, que d’aquí a poc ho podrem celebrar tots junts.
Girona