El cas Cifuentes, l’INH i J. Bilbeny

Hem assistit aquests darrers dies a la continuació de l’afer Cifuentes (PP) presidenta de Madrid fins l’any 2018. Els detalls que han sortit a la llum –fer dotar de contingut i validar un màster inacabat intimidant persones subalternes– porten a demanar-nos si això és possible en ple segle XXI, en una “democràcia avançada” i incorporada a Europa. També, en conseqüència i per analogia, és un fet que desautoritza del tot aquells que des de diversos àmbits, dits “del progrés i de la cultura”, sense oblidar el Sr. Rufián i el rebuig interessat d’ERC, han estat desqualificant la tasca de recerca tant de l’Institut de Nova Història (INH) com del Sr. J. Bilbeny. La clau de l’assumpte és: si ara es falseja des de les més altes instàncies sense ni tan sols envermellir, què no s’hauria falsejat en segles passats? Amb una Inquisició que, a tall d’autèntica policia política, va gaudir de tota la impunitat durant quasi quatre segles?