Miquel Iceta

És un dels personatges més nefastos i perversos en la història contemporània de Catalunya i ha fet molt de mal al país.

Va desemmascarar el PSC d’un fals catalanisme (el socialisme no té pàtria, té doctrina) i el situà en l’òrbita més espanyolista i anticatalana de la seva història.

Ell i partit van “raspallar” l’Estatut i el van deixar en no res. Amic de la dreta i ultradreta anticatalana es feu fotos tot cofoi amb Cs, el PP, Vox, etc., amb qui comparteix objectius. Dona suport al 155, ço és, l’estat de guerra contra Catalunya; troba bé que els nostres polítics i pacifistes com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez s’estiguin podrint a la presó en una mostra de la seva monstruosa inhumanitat. Li sembla justificat i “confortable” l’exili a Brussel·les del president Puigdemont i els seus consellers, i avala així les execrables mentides de la Guàrdia Civil, la salvatge violència de l’1-O i la conxorxa i confabulació dels tribunals franquistes espanyols.

Chaquetero de mena ha estat l’artífex del lliurament de les claus de Barcelona a mans alienes als interessos i destí del país pidolant el suport de la ultradreta –els seus–, i aconseguint que capitulés com a capital de Catalunya en un dels moments més dramàtics i transcendents de la seva història i del futur de la nació. I les primeres declaracions com a ministre, “Vull una Espanya forta en la seva unitat”, són tota una declaració de guerra.