Batalla monumental

El 31 de gener passat vaig veure el programa de TV3 sobre els millors monuments de Catalunya. Per mi, fabulós, immens, irrepetible. Soc un gran admirador de Gaudí, del Park Güell, de la Pedrera i, no cal dir-ho, de la Sagrada Família. Però seguint el duel entre la Pedrera i l’hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, m’he d’inclinar obertament per aquest darrer, amb el risc de ser un pèl (o molt) injust, però ho soc per diverses causes personals. Vaig néixer l’any 1931 a Terrassa i vaig arribar a Barcelona el setembre del 1939. Orfe de mare, vaig ser hospitalitzat a l’hospital de Sant Pau, al pavelló infantil de Santa Victòria, on em vaig estar set mesos per no sé quantes malalties. Però, gràcies a Déu, me’n vaig sortir. Allà també vaig tenir el goig de trobar-hi la meva “fada padrina” en la persona de la senyora M. Rosa Farré i Escofet (que anys més tard fundaria el CICF i obtindria la Creu de Sant Jordi) i vaig ser batejat a la parròquia del mateix hospital, ja que encara no ho havia estat. I va ser durant aquells set mesos que vaig tenir el goig de conèixer molts racons i raconets d’aquell gran recinte hospitalari que he conegut a bastament. És per tot això que crec justificat el meu vot al seu favor.

I gràcies a TV3 pel programa.