Psiquiatria i salut pública

Hi ha coses a la vida que un no espera; un trastorn psiquiàtric a la família en pot ser una.

Per desgràcia, ens ha tocat viure un cas i l’afectada va ser ingressada a l’hospital de Terrassa, on va passar quinze dies, cinc en observació i deu a psiquiatria. En tot aquest temps, els familiars no hem pogut parlar amb cap membre del personal sanitari que ens informés del diagnòstic i el tractament.

L’afectada, amb menors a càrrec, va ser donada d’alta sense més informació que un informe mèdic i la medicació. Potser per a un altre tipus de malaltia ja seria suficient, però per gestionar una malaltia mental per part de la família i dins de la família caldria més informació i contacte amb el personal sanitari. Tot plegat sembla un pedaç, no pas un tractament ni ajuda per a l’afectat; la sanitat pública deixa la psiquiatria de banda i deixa molt a desitjar.