La Pineda d’en Gori, retorn a la infantesa

És molta la gent que lluita per salvar la Pineda d’en Gori, aquest indret natural de Palamós, una natura que no té nom. A la meva família, el primer cop que vàrem tenir cotxe, ens varen dir anant a Palamós: “Trobareu un camí dolent, trenqueu.” I així es va descobrir la platja de Castell. Era idíl·lica, no hi havia ningú. Era pels volts del 1960.

Un dia vam passar per s’Alguer i descobrírem les idíl·liques casetes de pescadors arran d’aigua; menjàvem la primera collita de peixos de roca. En seguir arribàrem a la Pineda d’en Gori. Allò fou massa.

Els millors anys de joventut amb la família van ser quan arribàvem a la Pineda i passàvem per s’Alguer a saludar els pescadors, fèiem el camí de ronda i arribàvem a Castell; després d’una banyada, tornàvem a la Pineda. Del cotxe sortien taules, cadires, fins un bon cafè i xuixos de Girona. Animo la Toni de cala Margarida, la Marta i l’Amadeu, que lluiten per aquest paradís que volen urbanitzar. Dono gràcies al Sr. Josep Maria Pons Vilahur per escriure i lluitar per aquest trosset que ha fet la felicitat de generacions de gironins.

Tots volem salvar la Pineda d’en Gori. Tots estimem s’Alguer. Tots volem salvar Castell. Tots estimem Palamós. Tots ho aconseguirem.