Taula de diàleg

Existeixen independentistes que creuen en la bona fe del PsoE, i no s’adonen que respecte a la unidaz de la patria els de Pedrito Pinotxo són igual de franquistes que Paco Franco. No es pot ser tan bonifaci. Una dita emfatitza la candidesa: dues vegades bo vol dir tonto. Des del primer dia m’ha semblat més que Ñ els invita a seure als seients del voltant de la taula amb la picaresca que en realitat són cadires de pensar, orientades al racó que ofereix vistes al Valle de los Caídos. Taula de rendició i cadires de càstig.

Altres persones saben que no només no compleixen el que prometen, sinó que empresonen demòcrates de pedra picada. I la majoria es pregunta: aquests de bona fe no veuen que la maquinària del Règim del 78 se’n riu, d’ells? També tenen un altre pensament: sembla que siguin masoquistes, pobres, sobretot Junqueras, que està pagant d’una manera vil (igual que els altres presos, exiliats i represaliats polítics) el seu compromís amb la república catalana.

Un tercer grup, menys nombrós, són els que pensen que no hi ha taula que valgui si no és presidida per un representant internacional amb mandat d’obligat compliment. Com que no s’espera que sigui cap polític europeu, hauria de ser un moderador de l’ONU, avalat millor per més d’una potència mundial.