Una dona valenta

Carrer Álvarez de Castro, onze del matí. La meva esposa em dona la seva cartera i la guardo a la butxaca dreta de la jaqueta. Sense adonar-me’n, un noi me la pren i es posa a córrer. Un home m’avisa i arrenco a córrer tant com puc; tinc 74 anys i cor operat. Tots els del voltant criden: “Atureu-lo.” Una noia jove, de 30 anys o poc més, alta i prima i amb un gosset, atura el lladre i aquest la sacseja, però ella aguanta ferma. Quan ell se’n surt, ja hi han arribat quatre o cinc homes. L’agafen i em tornen la cartera. Jo només puc dir moltes gràcies..., però a la noia li repeteixo molts cops: “Ets una noia molt valenta.” Aquí vull assenyalar que en aquest món tan hostil hi ha gent molt bona... i noies molt valentes. Gràcies.