Un estat, Espanya, arran d’un penya-segat

Cada vegada que l’Estat reprimeix els drets dels catalans, retallant l’Estatut, centralitzant, reprimint, escarnint i judicialitzant drets, demostren que de més rucs no se’n pot ser. Per què?, puix que, a aquest menys del 50% dels no independentistes dels quals tant presumeixen des de Madrid, també els estan reprimint negant-los els mateixos drets que neguen als sobiranistes. A vegades penso que la manca de neurones pensants és un fet biològic que marca l’ADN de la gran majoria d’espanyols. Si hi donem una ullada, la repressió judicial va en contra del mateix Estat quan en les darreres eleccions els independentistes han superat el 52%. Com diuen els kosovars, els estats que no reconeixen Kosova com un estat independent, quasi tots, són dictadures que sota un paraigua democràtic tenen un problema territorial per manca de criteris democràtics. Com deia Ventura i Gasol al meu avi, tots dos fills de la Selva del Camp, els problemes territorials no els generen els pobles, sinó els estats. Espanya està fent un ridícul vergonyós com Rússia, Sèrbia i altres estats que no han reconegut Kosova com un estat sobirà, quan la Cort Internacional l’any 2010 va avalar la independència de Kosova amb la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.