La primavera silenciosa

Fa anys vaig deixar la ciutat per anar a viure al camp. Algú em va advertir que el fet de viure entre sembrats i conreus era més perillós per a la salut que no pas viure a la ciutat. No m’ho vaig creure. Malauradament amb el temps m’he adonat que aquella advertència no anava tan desencaminada. Tot passejant, de tant en tant observes rètols: “Perill, camp ruixat”, conreu on s’ha aplicat algun producte químic tòxic (possiblement Roundup o glifosat). Passats uns dies els tractors tornen per escampar-hi tones de purins; més tard hi sembraran blat de moro i, com cada any, hi tornaran a col·locar els rètols de Monsanto o Bayer, les multinacionals capdavanteres en aliments transgènics que proporcionen les llavors als agricultors. I gradualment les capes freàtiques es van saturant fins a contaminar l’aigua de boca; també es contaminen l’aire i la terra, i desapareix aquella biodiversitat que, fins fa poc, formava part de l’equilibri de la cadena tròfica: abelles, granotes, llangardaixos, serps, papallones, ocells, cargols, flors salvatges, etc.

I quan passejo, en aquells marges no hi queda a penes res: silenci, o potser el soroll del vent.

¿Recuperarem la primavera?