El lector escriu

Llibertat d’expressió i violència

El xoc violent entre manifestants i forces policials en una protesta –en principi pacífica– en una societat –en principi democràtica– respon a la llibertat d’expressió dels primers i al mandat dels segons que aquesta no derivi en violència, cosa que, malauradament, passa massa sovint, en ser aquella instigada pels primers o pels segons, armats fins a les dents, amb clar desavantatge dels manifestants. I així seguirà, crec, fins que els polítics i alts funcionaris renunciïn als seus sous i poltrones i es manifestin pacíficament per reclamar un salari just i proporcionat en funció del seu servei a la societat i els ciutadans, en els quals, al capdavall, recau l’autèntica sobirania. Potser llavors s’hauria acabat –per satisfeta– la “necessitat” de manifestar-se amb actes violents; no, però, el dret de manifestar-se cívicament tantes vegades com calgui, i per la idea, raó o causa que calgui, emparat pel principi universal de la llibertat d’expressió i lluny de tota repressió i brutalitat policial. Podria ser el principi d’un canvi de sistema. Un nou paradigma polític, econòmic i social. Si no hi ha resposta, sí que, al meu parer, n’hi ha per pensar-hi.

Canadà



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia