Autopista del Maresme

Aquest any venç l’autopista de peatge C-32 al seu pas pel Maresme. Actualment només al maresme sud, fins a Mataró, hi ha mig milió d’habitants, i pujant, degut a la política d’expulsió de la metròpoli. Les comunicacions estan saturades. Si es pretén fer l’autopista gratuïta i pacificar, que vol dir obstaculitzar encara més, l’N-II, el col·lapse està garantit. Hi ha pendents els laterals, hi ha pendent arreglar i/o fer àgil el camí del mig, i no veig que s’hi estigui fent res al respecte. El maresme necessita una via de muntanya, l’autopista i una via de mar, l’N-II. Els accessos a l’autopista són insuficients, petits, amb carreteres ja plenes a tothora. L’únic accés, ja ple, una mica ample és el de Premià, amb la carretera de Vilassar, que és un embús diari. Si no es fan reformes importants, l’autopista serà una via totalment congestionada; això afectarà a la vegada el transport públic, els busos directes que hi ha actualment, enfront d’un tren ineficaç, i en què els ajuntaments s’han entestat a dificultar l’accés, anant cadascú a la seva, a imatge i semblança de la metròpoli.

Només cal veure què passa quan es talla l’N-II: els interiors del pobles es converteixen en un laberint on centenars de cotxes busquen alguna sortida. I això passa en festius; imagineu-vos-ho en dies laborables i sense restriccions de mobilitat.