En suport de la sanitat pública i de l’hospital Josep Trueta de Girona

En el meu cas, quasi sempre des de Blanes, he estat un defensor de la nostra sanitat. La pública. No hi pot haver una sanitat per als pobres i una altra per als rics. A més, tenint en compte que quan la vida corre perill tothom acaba en la sanitat pública. Els governs tenen l’obligació de protegir aquesta sanitat, ja que és la seva. Però la realitat és que en els últims anys hem assistit a les seves retallades. A Girona ja fa molts anys que tenim el debat de fer i com fer el nou hospital, i veiem que aquest no avança, ja no tant per la problemàtica pressupostària, sinó per si es fa a Girona capital o en un altre poble del Gironès. Sembla mentida que no s’adonin que l’important són les condicions tècniques i de treball, que al final són les que salven les vides.

Com a exemple vull exposar el cas que he viscut en aquestes últimes setmanes. El dia 15 de febrer rebo una trucada que em deixa gelat: he d’ingressar a urgències de Blanes, m’han trobat una ombra sospitosa al cervell. Dues nits a l’hospital de Blanes i el dimecres ingresso al Trueta. Aquí es quan (no em fa vergonya dir-ho) el món em cau a sobre. Aquest dimecres trobo una infermera que, a part de fer la seva feina, passa a ajudar-me a afrontar la situació: és la Marina; per a mi és com un flotador on agafar-me fortament. El treball de totes i tots els sanitaris va, sens dubte, més enllà de les seves funcions. L’equip mèdic del neurocirurgià Dr. J. Manuel-Rimbau i ell mateix m’expliquen la situació i que el divendres dia 26 seré operat d’un meningioma frontal dret. Avui vull destacar i agrair la professionalitat i vocació de tot l’equip mèdic, sense deixar-me totes les persones que treballen a l’hospital Josep Trueta. L’estima, la dedicació i la paciència que he pogut veure aquests dies cap a les persones ingressades és exemplar. T’adones que no hi ha cap condició diferencial entre els malalts, tal com ha ser. Necessitem aixecar el pressupost de forma clara, els i les nostres sanitàries han de tenir contractes de treball dignes i segurs. Avui, per sort, estic ja molt recuperat i amb ganes de seguir lluitant per la nostra sanitat, tot i que insisteixen que haig de fer bondat i repòs.

No us deixeu prendre un tresor tan important i tan apreciat com és el nostre sistema sanitari.