Despertem-nos!

L’atenció primària té l’activitat presencial aturada des de fa un any. S’entén que en els primers mesos de la pandèmia ens centréssim en l’atenció a la Covid mentre evitàvem el tancament dels ambulatoris. Però avui a la majoria dels CAPs l’activitat presencial continua limitada, amb la pèrdua de l’atenció pel professional de referència (longitudinalitat) i el canvi a una visita telefònica o telemàtica. Això ja està comportant problemes de salut greus, retards en diagnòstics, iatrogènia i empitjorament de la salut de la població en un context d’inequitat, ja que cada CAP actua d’una manera diferent. Apliquem les cures inverses: invertim molta energia, recursos i temps en aspectes poc rellevants, en termes de salut, d’una sola malaltia, en detriment de moltes altres tant o més greus que es diagnostiquen, es tracten, s’acompanyen i es curen des de l’atenció primària. Tot aquest canvi en la manera d’atendre i d’entendre la professió, sempre a prop del malalt, produeix un desgast i un malestar emocional de les sanitàries. Aquelles poblacions més vulnerables són les que en surten més mal parades, tal com veiem en les dades de salut que els nostres dirigents ja tenen però no ensenyen. Des de les direccions d’atenció primària i del Departament de Salut ha mancat el lideratge i la valentia per evitar-ho i s’ha deixat en mans dels CAPs decidir com i quan organitzar l’assistència presencial, en lloc de donar-nos suport i preguntar què necessitem per fer-ho. Per revertir tot això ens calen governs que confiïn en l’atenció primària com a eix central del nostre sistema de salut, amb una visió menys hospitalocèntrica i més comunitària. Per la nostra salut: despertem-nos i despertem-los!