La política del menyspreu

Fa pocs dies que, en resposta al projecte d’urbanisme tàctic del carrer Pelai, el president Quim Torra va piular un simple “Espantós”. D’entrada, la pobresa retòrica sembla ideada per encendre les xarxes evitant exposar arguments de forma deliberada. Potser troba malament la reproducció dels panots de la ciutat o els colors, o potser el fet que no sigui una vorera permanent. Potser no ha vist que la gent que hi passeja agraeix l’espai i que la canalla hi interactua. Mirin, vull aclarir que jo no voto cap dels dos partits implicats en aquesta disputa, però com a professional de la comunicació tampoc puc estar a favor que es faci un judici punyent com aquest sense cap raonament. Això em porta, doncs, a protestar sobre l’ús cada cop més generalitzat d’una política que consisteix a no sumar en absolut i dedicar-se només a posar pals a les rodes a qualsevol iniciativa: la política del menyspreu ras i curt. Tan ras i curt que ni de bon tros exhaureix els caràcters d’una piulada; tan ras i curt que es pot substituir per una emoticona.