Opinió

Balances mentals

Va bé tenir a la ment unes balances i, de tant en tant, dedicar estones a pesar-hi les decisions legislatives, judicials, polítiques, econòmiques, educatives, sanitàries, actes culturals, celebracions, etcètera.

Si en aquest senzill exercici afegim la dualitat: a qui beneficia/a qui no beneficia o clarament perjudica, tindrem immediatament el perfil de les intencions i/o els objectius de les persones o grups que les han proposades i acceptades.

M’hi ha fet pensar escoltar La cançó de les balances, de Josep M. Carandell, cantada per l’Ovidi Montllor.

En general el tarannà dels que treballen i viuen per/de la política és fer veure que intenten solucionar els problemes i millorar el present i el futur de la ciutadania. Gairebé mai no ho compleixen. Alguns, a més, ens omplen d’estúpida, insidiosa i tòxica xerrameca.

No puc comprendre com hi ha persones que accepten càrrecs de gran responsabilitat, deixen passar mesos i anys sense solucionar problemes de gran afectació per a la població i continuen en els càrrecs. Per què ho fan? Per avarícia? Per sentir-se poderoses? Per sentir que són “algú”? Per ser entrevistades cada dos per tres? Allò de la “vocació de servei” ja no ens ho podem creure.

I també cal pesar amb les balances mentals la informació que ens arriba pels mitjans de comunicació.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.