Casos Negreira, Rubiales i altres

Fa mandra fins i tot dedicar cinc minuts a aquests casos tan tèrbols, però sents tantes imbecil·litats des de la caverna, que voldria fer-hi un apunt. El cas Negreira fa molta pudor, però haver de llegir que el millor Barça ha estat una falsedat o que de sempre ha estat afavorit com l’equip del Règim, això ja és massa. No sé quines barrabassades han fet els dirigents durant tant de temps, però se m’acut una explicació: va sortir a les notícies que les empreses constructores de les infraestructures dels Jocs del 92 pagaven a clans perquè no els robessin el material i que com a senyal hi deixaven una roda de carro. El cas Rubiales és estrany, si més no. Un subjecte que sembla que ha actuat durant anys amb pràctiques mafioses i tot un Estat espanyol no el pot fer fora al·legant que la federació és una entitat privada tot i rebre quantitats ingents de diners públics, que es reparteix entre molts panxaagraïts (Federació Catalana inclosa) a fi de callar veus, mentre se’ls nega un sou de riure a les noies del futbol femení. Algú dubta quant hauria tardat a estar destituït i amb càrrecs si aquesta perla d’home hagués fet la mínima part del que ha fet en un cas lligat al Procés? Però això què té a veure amb el cas Negreira i el cas Rubiales? Doncs això!