Autoritarisme 2.0

Vivim temps convulsos, i tenim un enemic comú, que és el feixisme. O penses com ells o ets un terrorista. Per assolir el seu objectiu fan servir l’argument de Goebbels: una mentida dita mil vegades es transforma en una veritat. Per això fan servir els seus mitjans de comunicació (l’anomenat trio de la benzina), per escampar mentida rere mentida per crear un marc mental que no és la realitat. El que no es pot entendre és el silenci dels partits progressistes. No es parla mai, o molt poc, del rei fugat, ni de les grans corrupteles que han deixat el nostre país com un desert. Ni del feixisme que hi ha dins la policia, la Guàrdia Civil, el poder judicial i, per descomptat, dins de l’Ibex 35. Ho pagarem car, molt car. D’ençà que el triumvirat Reagan, Thatcher i Joan Pau II van fer caure el bloc comunista, la classe treballadora ha perdut drets i llibertats que van costar moltes vides i esforços. Cada vegada el capital i els poders a l’ombra estrenyen més el cargol; si no, que ho preguntin als grecs. Ara ja ni tan sols tenim dret a manifestar-nos, la llei mordassa del PP ens ho impedeix (a Grècia ja està penalitzat amb presó).

En canvi els feixistes tenen cada vegada més altaveus per dir les seves mentides, i ho fan en nom de la democràcia, una paraula tan banalitzada que un ja no sap exactament què vol dir. Han omplert les nostres vides de coses banals, sense valors, sense ètica ni moral. Tan responsables són, d’aquest desori, les dretes com les esquerres, al cap i a la fi... tots obeeixen al mateix amo. Tant de bo estigui equivocat.