Orgullosos de la nostra llengua

Molt es parla aquests dies dels diners que s’han gastat en el Congrés dels Diputats per a la traducció simultània de les llengües cooficials. Vivim en un país on la prioritat és parlar anglès, alemany o francès per posar algun altre idioma, però no coneixem a penes res o res de les diferents llengües que la nostra Constitució entén com a cooficials al castellà. No han volgut ensenyar i cuidar el gallec, català, valencià, basc o aranès a altres comunitats. Una cosa que havia de ser obligatori com el coneixement de les diferents llengües i el que és riquesa cultural, s’ha convertit en un problema entre comunitats. Gent que en lloc de veure’l com a riquesa cultural ho entén com un atac al castellà. Pobres il·lusos i que no tenen un mínim de coneixement de la resta de llengües. Ja que ens agrada tant comparar-nos amb Europa, mirin països com ara Suïssa, Luxemburg, Bèlgica i Finlàndia, on la seva població disposa com a Espanya de diferents llengües i jo mai vaig sentir que hi hagi problemes en els seus habitants per tema llengües.