Canalitzar sempre ha estat necessari, i prohibir, discutible

Canalitzar, sempre ha calgut. Canalitzar l’aigua per evitar les destrosses. Les aspiracions de la gent, per reduir la pressió i evitar els esclats. Regular és com canalitzar. Canalitzar, sempre ha calgut. En canvi, dels murs, de vegades no se’n diu el mateix. Tampoc de les prohibicions. Es pot dir que allà on hi ha una prohibició o un mur, hi ha organitzacions que fan negocis. La droga, un exemple. També pot passar simplement que les autoritats tinguin dificultats per fer que la prohibició es compleixi. Hi ha motius en contra de les prohibicions. Per això, quan llegim que un país prohibeix els mòbils, podríem pensar que en realitat no és que els prohibeixi, sinó que en regula l’ús. El mòbil és un instrument que cal aprendre a fer servir i utilitzar-lo per aprendre. L’Estat espanyol no els prohibeix. Hi ha autonomies que ja fa temps que els prohibeixen i autonomies que estudien la seva prohibició. Catalunya, des de Salut i des d’Educació, sembla que ha optat per no prohibir-los. “El mòbil cal aprendre a fer-lo servir i fer-lo servir per aprendre.” [...]. Hi ha centres docents que opten per la prohibició, suposem que sense oblidar el contingut entre cometes.