Soc dona i soc supervivent

Soc dona i diàriament agafo el bus a les set del matí, passant per un carrer fosc amb por que em passi alguna cosa. Soc dona i llegeixo amb tristor i angoixa les notícies que surten setmanalment de violacions en grup a nenes menors. Soc dona i he de subsistir amb homes que em fan comentaris fastigosos quan simplement estic passejant el gos o anant a comprar el pa. Soc dona i tinc amigues, familiars i conegudes que han patit una agressió sexual. Soc dona i he d’aguantar la hipersexualització constant de les dones a la publicitat, al cinema, a la música, a l’art i a l’esport. Soc dona i, per tant, soc supervivent. Però m’agradaria ser dona, ser lliure i poder ser jo. Com totes les dones d’aquesta societat. Per què ser dona ha de comportar arrossegar aquest pes diari?