Quina vergonya

Que vingui gent de tot Espanya a Barcelona per fer un xic de piló a Catalunya, només perquè si no vingueren de fora no hi hauria quòrum o, com diem els catalans, no hi hauria ni cristo. “Quina vergonya” que la immensa majoria que deien ser catalans en aquesta “trobada” no donaven la seva opinió en català. “Quina vergonya” que portin flors a la comissaria de Via Laietana homenatjant aquells que varen torturar catalans només per pensar diferent d’ells. “Quina vergonya” que una societat que ens diu que ens estima no sigui capaç d’admetre que el que varen fer les forces de “seguretat” el dia 1 d’octubre del 2017 estava fora de lloc; i que en comptes d’això ens els atiessin contra nostra amb el famós “A por ellos”. No vull ni imaginar què farien si no ens “estimessin”. I, per acabar, una autocrítica: “quina vergonya” que els partits catalans no siguin capaços d’estar junts en el tema de fer pinya contra un estat que ens roba i només ens vol per aprofitar-se de nosaltres, camuflant-ho amb mentides, perquè són covards per reconèixer-ho. Visca Catalunya!