El català a la Unió Europea

El filòleg Magí Camps, membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a El llarg camí del català a la Unió Europea, ha escrit: “Mutatis mutandi, a la Unió Europea l’anglès continua sent una de les principals llengües de treball, malgrat que els britànics toquessin el dos amb el Brexit i que ara només hi quedin cinc milions d’irlandesos com a angloparlants. Perquè la UE és una unió d’estats que, consegüentment, fa servir les llengües d’estat. És a dir, malgrat que ara l’anglès només sigui nadiu de cinc milions i que el maltès no arribi al mig milió de parlants, com que són llengües estatals tenen l’honor de ser també llengües oficials de la Unió.” I hi afegeix que, tot i que el govern en funcions de Pedro Sánchez ha demanat aquesta oficialitat, caldrà veure el que dirà o farà França, el país de la grandeur. Ai! Per tot això –i molt més–, l’afer del reconeixement del català a Europa –amb deu milions de parlants!– es fa difícil de predir. Tret que esdevinguem un estat europeu de ple dret. Com és ben sabut, el món fa moltes voltes...