El meu piano i jo

Davant teu, moltes hores, practico la meva vida. Amb timidesa, respecte, llàgrimes als ulls i somriures, però sempre tu i jo, tocant-te constantment, amb una curiosa il·lusió per seguir al teu costat. Notes, que passen, fortes o plàcides, al ritme dels meus records, que t’acaricien suaument, i ens donen sentit, per trobar-nos dia i nit o a l’hora que sigui. El teu fil, gran presència, em dona la vida. I ara m’escolten, quan em parles, i em miren. I fem històries, d’instants, d’aquelles coses que anomenen projecció o experiència, per pujar com l’escuma, beure xampany i celebrar. Em faig gran, massa gran, però seguim junts. I la cosa és que ens acomiadarem una i mil vegades, com si del vent es tractés, i passant la tristor per diverses parades, ens quedarem al final sols, escoltant les nostres pròpies melodies.