Mancances

He llegit amb autèntic plaer l’article sobre els 50 anys de la mort del gran artista Pau Casals. Quan era molt jove, el meu pare em va portar a sentir-lo a Prades. Com correspon a una nena, li vaig demanar un autògraf que va signar com a Pau Casals.

Anys més tard vaig tenir ocasió de veure el Museu Casals a San Juan de Puerto Rico i em va sorprendre que en tot el museu no hi hagués un sol esment que Casals era català. Malauradament no hi he tornat i espero que ara sí que ho digui. El cònsol dels Estats Units que va facilitar al senyor Enric Casals anar a Puerto Rico quan el Mestre estava malalt va ser Robert W. Zimmerman, que va ser cònsol general dels Estats Units entre el 1971 i el 1974. A més de les commemoracions per la mort de Casals, l’Orfeó Català va cantar un respons un parell d’hores més tard del traspàs del Mestre a la sala d’assaig del Centre. I finalment el meu pare i el president de la junta de l’Orfeó van anar a l’enterrament a Puerto Rico. Poc temps després, un article aparegut a la premsa va titllar els que hi van anar de “rojos separatistas”.