A Joan Domènech i Moner, amic i company de navegació

Joan: Aquests dies tothom parla de tu; molt bé, per cert, no podria ser d’altra manera. Crec, però, que entre les coses de les quals molta gent no ha parlat, perquè ho desconeix, hi ha la teva última i gran afició a la navegació, amb un vaixell clàssic a vela, de l’any 1874, la goleta Far Barcelona, amb la qual darrerament, tot jugant i entre diverses sortides, hi vam arribar a navegar, per aigües del Mediterrani, un total d’unes 4.811 milles nàutiques (8.900 km): Vilanova i la Geltrú-Gènova, Còrsega, Sardenya, Cabrera, Menorca, l’Alguer, Gaeta (per visitar la tomba de sant Elm com a socis de la Confraria de Sant Elm de Lloret), volcà Stromboli, estret i canal de Messina, Catània i rumb a Grècia (amb una llarga parada a la mítica illa i platges d’Ítaca, passant també pel canal de Corint, Atenes, l’illa de Lesbos, Istanbul, fins a tocar el mar Negre i la costa d’Àsia). En una altra ocasió, Barcelona, Menorca (Maó, cala Galdana i Ciutadella), Sardenya (illa Sant Pietro), Sicília, illes Volcàniques, Stromboli, península Italiana, i de nou: Gaeta (per tornar a visitar la tomba de sant Elm), illes de Capri, Ischia, Sardenya i salt a França (Tolon, on vam ser rebuts oficialment pel seu Ajuntament, abarloant-nos davant de la seva façana principal, tot això en presència de la televisió francesa sorprenent-nos de nit, amb la goleta il·luminada per sota la quilla). Després vam assistir tots junts a una visita i un dinar col·lectiu a Santa Cristina de Quers, abans del nostre retorn a Barcelona. El “doctorat” se’l va guanyar en una duríssima travessia, amb mal temps, de Barcelona a Gènova. El golf de Lleó li va voler ensenyar el seu mal geni i la fama que té guanyada. Però en Joan ho va superar, diríem, amb un notable.