La dansa: professió poc reconeguda al meu país

La meva vida va canviar per complet quan als 16 anys vaig haver d’emigrar a Stuttgart, Alemanya. No tenia cap altra alternativa; després d’acabar l’Institut del Teatre no tenia on anar. I és que si algú es vol dedicar a la dansa clàssica no li queda cap més remei que marxar a l’estranger. Per què? Vaig començar a ballar perquè m’agradava, però no va ser fins que vaig arribar a l’escola de Stuttgart que vaig veure que a part d’un hobby també pot ser una professió. Vaig descobrir que existeixen moltes companyies de ballet estables a Alemanya, tant en grans ciutats com en pobles petits. Quin descobriment! Us imagineu que a Catalunya tinguéssim, per exemple, el Ballet de Barcelona, el de Girona i el de Reus? Malauradament, la situació és tràgica al nostre país, i ni tan sols el Liceu disposa de companyia pròpia. De ganes, no n’hi falten; el que falten són diners de les institucions públiques i ja sabem que la cultura no sol ser la seva prioritat d’inversió. És una pena que el talent de casa nostra hagi de triomfar a l’estranger i que Catalunya s’hagi de conformar amb espectacles de companyies estrangeres.